ANNA FRANK
Jo sóc la Kitty plorant la teva marxa:
aquest és el teu diari salvat de la crema.
Jo sóc els teus germans grans sense regals de Hanukà.
Perseguits pels nazis, saltant la tanca de l’amagatall.
Jo sóc el petó d’aquell noi que no tindràs mai.
Jo sóc un acord de piano qualsevol
que, de cop, sona al mig del barri jueu d’Amsterdam.
Jo sóc el primer ministre holandès que somriu als invasors.
Jo sóc les famílies del barri que denuncien per un tros de pa.
Jo sóc les llàgrimes que vas vessar
en una càmera de gas a Auschwitz.
Jo sóc l’esperit de la mala sort.
Jo sóc, com tu, una jueva a qui el Déu d’Israel ha abandonat.
Jo també vaig marxar de casa per la guerra.
I sóc un murmuri a l’oïda que m’assenyala per ser diferent.
Jo sóc una estrella al pit, cosida damunt un abric apedaçat.
Jo sóc les mosques de la tardor mentre llegeixo.
I sóc un gos, però sobretot un llop,
i l’amargor a la boca mentre menjo un trosset de pa.
I sóc tot i no sóc res.
I sóc el malparit alemany que et va matar.
I el plor del teu pare a Israel quan es va acabar la guerra.
Jo també vaig marxar de casa.
Jo sóc tu i alhora jo.
Jo sóc un insecte que al novembre
busca l’escalfor insana dels crematoris.
Jo sóc l’elegància, el classicisme i la frescor
de la boca que Hitler va ordenar tancar de cop.
Jo sóc tots els fills que mai vas tenir.
Jo sóc els petons que mai vas fer.
Sóc la teva mà que acarona els cabells
mentre escrius la primera novel·la d’èxit.
I dic que aquest poema és Anna Frank
de la mateixa manera que sóc Alemanya el dia que vas néixer.
I tu ets un cor més en un món buit.
(Adaptació del poema d’Elena Medel Irène Némirovsky).Qui era en realitat aquesta noia?
